Dansa

Tipus de dansa

Dansa tradicional

Dansa popular actual

Dansa culta

La majoria de danses no néixen espontàniament sinó que són fruit i part d'una cultura, culta o popular, particular. Com la llengua, la gastronomia i altres aspectes culturals, la dansa evoluciona i s'adapta a diferents situacions socials i pot estar influenciada per cultures o països que es relacionen amb aquell del que és originària. Poden ser danses tradicionals o, modernament, danses de "tribus urbanes", no tan localitzades a l'espai geogràfic sinó en un cert entorn sociocultural, com és el cas del hip-hop, per exemple, o del break dance, anomenades danses urbanes perquè poden aparéixer a grans ciutats diferents del món, en part per efecte de l'actual globalització. De vegades, el que considerem danses tradicionals són danses que avui dia ja no són populars sinó cultes, en el sentit que han d'estar apreses en una escola, grup, associació o esbart i que es ballen per tradició però no, per exemple, de manera espontània per tots els presents en una festa d'aniversari.
Les danses populars no tradicionals són els balls i danses que avui es ballen espontàniament a sales per a ballar  o al carrer, a festes ordinàries o a festes majors, per a un mateix o en un videoclip. Les danses populars tradicionals, en dansa i estrictament parlant , son les danses actualment populars que tenen una relativa antiguitat pero al llenguatge comú sovint s'empra aquesta expressió per a parlar de les danses tradicionals.
Molts balls de saló èren danses populars que han perdut popularitat  amb el temps per a passar a ser danses d'escola. Algunes danses tradicionals populars, amb el temps, també poden tendir a dispersar-se i difondre's. Poden ser passades pel tamis dels col·leccionadors de danses, que les uneixen o les disposen una arrera l'altra, o de refinadors i sofisticadors. D'altra banda, com ocorre amb l'esport, l'artesania i la tecnologia, els professionals de la dansa també acumulen cada vegada més coneixement i hi dediquen més temps. De l'acumulació, refinament i aburgesament de danses populars europees va néixer, per exemple, la dansa clàssica , que es va estendre a la cultura occidental i a la resta del món, de manera que tampoc pot ser considerada avui dia com a local. També es poden considerar universals les posteriors evolucions de la dansa clàssica, com són la dansa moderna i la dansa contemporània, aixi com la dansa jazz. Són danses professionals, que tenen com a finalitat crear un espectacle per a un públic, i que requereixen anys de formació en una acadèmia de dansa per a poder ser ballades, a més d'una forma física òptima.