Hípica

Intrducción:

La hípica es un deporte  que se ha practicado durante toda la historia, las cuadrigas en la época romana fueron un claro ejemplo, así como las carreras en honor al dios Odín y al gigante Hrungnir en la mitología nórdica. También está asociado al mundo del juego y las apuestas.
La cría, doma y carreras de caballos es una gran actividad económica en diversos países. Caballos de pureza excepcional pueden costar millones y generarlos con facilidad como sementales. El estilo de carrera y la forma de desenvolverse varía de un país a otro.

Noticias:
Los mejores jinetes nacionales, participarán los días 4, 5 y 6 de febrero de 2011, en el Concurso Nacional de Saltos de Obstáculos categoría dos estrellas, que se disputará en las instalaciones del Club Escuela de Salto Valencia. El que fuera olímpico en el 92 y Campeón de España en el 2006, el jinete español Cayetano Martínez de Irujo, trasladará a tres de sus caballos a Valencia, aunque sólo competirá con “Kede Hop de Breve’. El jinete también aprovechará las modernas instalaciones del CES.

Por si quedaba alguna duda, Kuruchet ha vuelto a demostrar este mediodía que es el mejor purasangre que hay actualmente en el sur con su sobresaliente triunfo en el Gran Premio Cruzcampo, la primera de las tres clásicas que culminan el invierno en el Gran Hipódromo de Andalucía Javier Piñar Hafner. El cuatro años de la cuadra San Acacio no sólo se ha erigido en el mejor fondista del ciclo nazareno, sino que, además, con sus últimas actuaciones se ha ganado el respeto del turf español, que ahora quiere verlo contra los mejores ejemplares del país en las grandes carreras que hay en el calendario nacional por encima de los dos kilómetros.

 

Tenis

Introducció

El tenis es un deporte que se practica en un terreno llano, rectangular, dividido por una red, jugado con raquetas que se disputa entre dos jugadores (individuales) o entre dos parejas (dobles) y el cual consiste en golpear la pelota con la raqueta para que vaya de un lado al otro del campo pasando por encima de la red.

La palabra «tenis» proviene del inglés, tennis que a su vez tiene su origen en el vocablo tenez del idioma francés.

Noticia

La tenista colombiana Catalina Castaño realizó su debut oficial en la temporada 2011, específicamente en el ITF de Bucaramanga, logrando su primer triunfo en la cancha (el partido inicial lo había ganado por la no presentación por lesiòn de su rival) sobre la brasilera Gabriela Ce con marcador de 6-0 y 7-6.

Catalina de esta manera, sustenta por qué es la principal favorita a obtener el tìtulo y a su vez comienza a obtener un buen ritmo de competencia antes de viajar la pròxima semana a Argentina para disputar la Copa Federaciòn y posteriormente regresar a nuestro Paìs para ser parte de la Copa Bionaire en Cali y de la Copa BBVA Colsanitas en Bogotà.
Para acceder a las semifinales, la tenista risaraldense deberà enfrentar en los cuartos de final de este torneo, el cual reparte 10.000 dólares en premios en la rama femenina, a la peruana Ingrid Esperanza Vargas Calvo, siembra 6 del certamen, quien hoy venciò a la también colombiana Angélica María Torres por 6-1 y 6-1.

Dansa

Tipus de dansa

Dansa tradicional

Dansa popular actual

Dansa culta

La majoria de danses no néixen espontàniament sinó que són fruit i part d'una cultura, culta o popular, particular. Com la llengua, la gastronomia i altres aspectes culturals, la dansa evoluciona i s'adapta a diferents situacions socials i pot estar influenciada per cultures o països que es relacionen amb aquell del que és originària. Poden ser danses tradicionals o, modernament, danses de "tribus urbanes", no tan localitzades a l'espai geogràfic sinó en un cert entorn sociocultural, com és el cas del hip-hop, per exemple, o del break dance, anomenades danses urbanes perquè poden aparéixer a grans ciutats diferents del món, en part per efecte de l'actual globalització. De vegades, el que considerem danses tradicionals són danses que avui dia ja no són populars sinó cultes, en el sentit que han d'estar apreses en una escola, grup, associació o esbart i que es ballen per tradició però no, per exemple, de manera espontània per tots els presents en una festa d'aniversari.
Les danses populars no tradicionals són els balls i danses que avui es ballen espontàniament a sales per a ballar  o al carrer, a festes ordinàries o a festes majors, per a un mateix o en un videoclip. Les danses populars tradicionals, en dansa i estrictament parlant , son les danses actualment populars que tenen una relativa antiguitat pero al llenguatge comú sovint s'empra aquesta expressió per a parlar de les danses tradicionals.
Molts balls de saló èren danses populars que han perdut popularitat  amb el temps per a passar a ser danses d'escola. Algunes danses tradicionals populars, amb el temps, també poden tendir a dispersar-se i difondre's. Poden ser passades pel tamis dels col·leccionadors de danses, que les uneixen o les disposen una arrera l'altra, o de refinadors i sofisticadors. D'altra banda, com ocorre amb l'esport, l'artesania i la tecnologia, els professionals de la dansa també acumulen cada vegada més coneixement i hi dediquen més temps. De l'acumulació, refinament i aburgesament de danses populars europees va néixer, per exemple, la dansa clàssica , que es va estendre a la cultura occidental i a la resta del món, de manera que tampoc pot ser considerada avui dia com a local. També es poden considerar universals les posteriors evolucions de la dansa clàssica, com són la dansa moderna i la dansa contemporània, aixi com la dansa jazz. Són danses professionals, que tenen com a finalitat crear un espectacle per a un públic, i que requereixen anys de formació en una acadèmia de dansa per a poder ser ballades, a més d'una forma física òptima.

Natació

La natació és el mètode pel qual els éssers vius es desplacen a través de l'aigua en un mètode que no implica simplement el caminar pel fons. La natació és una activitat recreatiu popular i un esport competitiu. És una activitat física molt recomanable per a la majoria de les persones, però que requereix unes precaucions bàsiques.

La natació és un esport olímpic, amb proves per als dos sexes. Comprèn quatre estils bàsics: el crol, la braça, l'esquena i la papallona. Al crol el nedador mou els braços alternativament formant un molinet. És la modalitat més ràpida. L'esquena és el mateix estil però el nedador no mira a l'aigua. La braça consisteix a impulsar-se movent els braços de forma horitzontal, en paral·lel a la superfície de la piscina, formant cercles. La papallona és un molinet però els dos braços es mouen alhora, formant cercles perpendiculars a l'aigua (és el més exigent físicament).

Aquesta és una especialitat que principalment es practica a Europa, Estats Units i Austràlia.

A més d'aquestes proves hi ha altres de llarga distància que no pertanyen al programa oficial de FINA i LEN com pot ser la travessa del Canal de la Mànega, o la circumnavegació de l'illa de Manhattan. Aquestes proves destaquen per la seva duresa, ja que els nedadors poden arribar a estar 5 hores a l'aigua (en el cas dels 25 km) amb la sola ajuda d'algun avituallament ocasional. El rècord mundial del nado més llarg sense parar ho té Martin strela qui nado 504 km sense parar el 2001 en el río Danubio. També nadó el riu Mississippi en el 2002 a 66 +2, un total de 3.885 km. Vicki Keith posseeix el rècord de la persona amb major nombre de rècords mundials de llarga distància.

La natació és també part important d'altres esports, com ara: waterpolo, natació sincronitzada, el pentatló modern, triatló i salvament i socorrisme. (Veure llista d'esports aquàtics).

Per fer natació, normalment s'utilitza un vestit de bany. El vestit de bany masculí acostuma a ser en forma de calçotet i els de dona poden ser el bikini o d'una sola peça. En les competicions esportives els banyadors més utilitzats són els banyadors Speedo. Una altre peça és les ulleresgorra de natació que serveix per mantenir el cabell sec i protegir-lo del clor i protegir les orelles. que serveixen per veure-hi més a sota l'aigua.